Breu història

Mantenir l’esperança posada en el procés de pau iniciat el 1991, suposa un gran esforç per a aquest poble que porta més de 40 anys a l’exili esperant un referèndum i uns acords que mai arriben.

Fins a mitjans del S. XIX la terra sahrauí va estar lliure de l’ocupació estrangera.

A la conferència de Berlín de 1884 les llavors potències europees es reparteixen Àfrica, assignant-li a Espanya el Sàhara Occidental. Com a conseqüència de la colonització comença a gestar un sentiment nacionalista.

El 1957 s’alça en armes l’Exèrcit d’Alliberament Nacional, moviment que lluita contra les aspiracions del Marroc d’incorporar la totalitat del territori sahrauí al seu regne. La seva rebel·lió es va estendre per les regions del Sàhara Occidental, el Marroc i Mauritània havent d’actuar en conjunt Espanya i França per sufocar la insurrecció. Malgrat tot, els enfrontaments van seguir produint-se.

(Nora de Cortiñas presidenta de les mares de la Plaça Primer de Maig de Buenos Aires, Argentina, llegint una de la moltes cartes de solidaritat deixades davant del “Mur de la Vergonya” construït pel Marroc.)

 

El 1967 l’ONU va recomanar la descolonització del territori basant-se en el principi general del dret internacional que establia el dret dels pobles sotmesos a domini colonial a exercir la seva lliure determinació.

El 1973 es crea el Front Polisario (moviment d’alliberament nacional, democràtic i anticolonialista). Aquest moviment inclou els sectors i personalitats més progressistes de la societat sahrauí a les zones alliberades i als campaments a l’exili o sota l’ocupació marroquina. Els seus objectius principals són la independència total del Sàhara Occidental i la construcció d’un Estat modern.

El rei Hassan II del Marroc, va organitzar l’anomenada Marxa Verda el 16 d’octubre de 1975. Amb aquesta marxa va mobilitzar a 350.000 homes i dones marroquines, a més de 25.000 soldats, per prendre possessió de Sàhara. La població civil sahrauí es veu obligada a fugir a la regió algeriana de Tindouf.

Espanya va transferir l’administració del territori al Marroc i Mauritània en els Acords de Madrid de novembre de 1975 i va abandonar la zona al febrer de 1976 sense haver complert amb la seva obligació de dur a terme la completa descolonització, inclòs un referèndum (consulta d’autodeterminació).

El Front Polisario va proclamar la constitució de la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD) el 27 de febrer de 1976.

A l’ocupació del Sàhara el va seguir la guerra, fins que el 1991 es va signar una treva amb la promesa d’un referèndum auspiciat per l’ONU.

MÉS INFORMACIÓ:


Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies